La idea de casa apareix, en la seva forma més simbòlica, com aquell lloc que ofereix refugi i intimitat. Un lloc des del qual escoltar el so de la pluja i observar el paisatge que ens envolta.

Una casa que es fragmenta en els quatre cantons, per oferir un passeig interior que es difumina entre ells. Un espai estret i alt construït entre els murs divisoris d’aquests que ens recorda una caminada pel bosc, que ens inquieta i ens convida a diferents perspectives i sortides.

En la seva intersecció, ens dona la possibilitat d’escollir el nostre camí que ens conduirà cap a una de les quatre orientacions possibles. A la sortida, es defineixen quatre estances als cantons, que adoptaran diferent caràcter i personalitat, cadascuna oferint un espai per al visitant de contemplació i refugi, on es pot llegir poesia o escoltar el so de la pluja.